Introducció
La paraula Moodle era al principi un acrònim de Module Object-Oriented Dynamic Learning Environment (Entorn Modular d’Aprenentatge Dinàmic Orientat a Objectes). És un terme anglosaxó.
L’hem perquè és un espai educatiu que s’utilitza diàriament a les escoles i universitats per realitzar activitats didàctiques, així com: qüestionaris, lliçons, tasques i xats, entre d’altres.
A més a més, els alumnes i professors estan en contacte gràcies a aquest espai i, d’aquesta manera, per exemple, és més fàcil preguntar-li al teu professor dubtes en el mateix dia i no esperar-te al dia següent. També, el mestre pot penjar el tema explicat a l’aula aquell dia, pels alumnes que no hagin pogut assistir a classe o per complementar el material docent.
Cal dir, que també hem escollit analitzar el Moodle perquè, com és una eina que nosaltres utilitzen a diari (com ja hem dit anteriorment), creiem que és necessari conèixer totes les seves aplicacions a fons.
Descripció funcionalitats, possibilitats i limitacions
Moodle és un programari de codi lliure que crea entorns virtuals d’ensenyament i aprenentatge. Actualment, té 75.000 usuaris registrats i està traduït a 75 llengües, inclòs el català.
La clau del seu èxit rau en la facilitat d'instal·lació, de configuració, creació de cursos i manteniment del lloc. Està construït sota una òptica de construcció del coneixement basat en el diàleg entre els participants, el constructivisme social. Per això és tan fàcil crear-hi fòrums.
Algunes de les seves característiques més destacables són les següents: només requereix l’existència d’una base de dades per instal·lar-lo, és senzill d’utilitzar i molt intuïtiu, es poden fer les classes 100% en línea, promou l’ensenyament basant-se en les relacions entre els usuaris, és segur i sòlid (els formularis es revisen), pots escollir el idioma desitjat entre els possibles i hi ha un espai reservat per tallers, fòrums, consultes i xats.
A part d’aquestes característiques generals que posseeix, Moodle també ofereix característiques d’administració. Per exemple: administració general per un usuari gestor (definit durant la instal·lació) i el poder d’afegir nous mòduls d’activitats als ja instal·lats en l’espai.
El que han de fer els estudiants per utilitzar el Moodle és crear-se els seus propis comptes d’accés, ja que només necessiten un per a tot el servidor. També poden fer servir, a part, els seus propis correus per rebre informació important publicada per l’usuari administrador (missatges privats i notícies).
Els professors, que acostumen a ser els gestors, poden afegir una clau d’accés per als seus cursos, per tal d’impedir l’accés dels que no siguin els seus estudiants. Poden transmetre aquesta clau personalment o mitjançant el correu electrònic. Els professors poden donar la baixa als estudiants manualment si ho desitgen, encara que també existeix una forma automàtica de donar de baixa als estudiants que romanguin inactius durant un determinat període de temps (establert per l’administrador).
Com ja hem dit anteriorment uns del avantatges més rellevants d’aquest espai educatiu és la possibilitat que tenen els alumnes de participar activament en assumptes escolars i d’interactuar entre ells a través dels fòrums o xats.
Tot i així, algunes activitats poden ser una mica mecàniques, depenent molt del disseny instruccional.
En conclusió, el Moodle és un espai web fàcil, senzill i pràctic que facilita la relació entre professors i alumnes en l’àmbit acadèmic. Cal dir, que és rellevant el fet que estigui traduït en diferents i variades llengües.
Cristina Martínez Álamo
