jueves, 2 de junio de 2011

SUDOKU

El SUDOKU és un joc i trencaclosques que consisteix a omplir en una taula de números els nombres que hi falten. Per tal d’emplenar correctament les caselles d’aquesta taula, s’ha de disposar de paciència i d’una certa habilitat lògica, ja que consisteix a jugar amb els nombres.


Història del joc


En realitat, el Sudoku no és un passatemps o puzzle tan nou. En el segle XVII, el matemàtic suís Leonard Euler ja va descriure els Quadrats Llatins (Sudoku) com una curiositat.


En 1970 Walter MacKey ho va publicar amb el nom de Puzzle Number en una revista. Un anys més tard, una editorial japonesa, Nikoli, el va publicar en un altre diari. El nom original, Süji wa dokushin ni kagiru, va passar a abreviarse com a Su Doku ( Su = Nombre, Doku = Sols: «Nombres Sols»).


El 1986 van introduir la varietat que els faria més populars: ha d'haver menys de 30 números com a «pistes» en la posició inicial, que a més a més ha de ser rotacionalment simètrica, tot i que en els Sudoku’s actuals això no sempre es compleix.


Actualment, molts altres diaris de països diferents inclouen Sudoku’s a les seves pàgines. Per tant, és un joc conegut a nivell mundial.


Regles y terminologia


El Sudoku es presenta normalment com una taula de 9 × 9, composta per subtaules de 3 × 3 anomenades "regions" (també se li diuen "caixes" o "blocs"). Algunes cel•les ja contenen nombres, coneguts com "nombres donats" (o "pistes").

L'objectiu és omplir les cel•les buides, amb un nombre en cadascuna d'elles, de manera que cada columna, fila i regió contingui els nombres 1-9 només una vegada. A més a més, cada número de la solució apareix només una vegada en cadascuna de les tres direccions, i d'aquí prové el "Nombres Sols” (Sudoku) que evoca el nom del joc.


El Sudoku i l’educació: Lliga de Sudoku’s amb els alumnes

Actualment, no només podem trobar Sudoku’s als diaris i revistes, sinó que també els trobem a moltes pàgines web de forma online.
Al ser un joc de lògica matemàtica el fa perfecte per plantejar una activitat educativa i, a més a més, gràcies a l’ integració del programa 1x1 es pot fer de forma online i així ser més dinàmica i amena pels alumnes.


Es poden fer grups d’uns quatre o cinc nens, que estiguin tots agrupats de tal forma que quedin a l’aula uns sis grups en total. Tot seguit, la professora els hauria de proposar l’activitat del Sudoku online (un joc per utilitzar juntament amb el programa 1x1, com s’ha dit anteriorment).


El joc consistiria a:


Fer una lligua de Sudoku’s, dos cops al mes. Cada grup tindrà un nom i un capità, que farà el paper de portaveu, que anirà rotant cada setmana.


Tots els grups faran el mateix Sudoku i el primer grup que l’acabi obtindrà la puntuació màxima, 3 punts. El segon grup que acabi 2 punts i el tercer que l’acabi 1 punt. En cas d’empat es repartirien els punts.


Un cop que el Sudoku ha estat resolt (sempre correctament) per els tres primers grups, els altres perden l’oportunitat i es passa a fer un nou Sudoku tots junts i així successivament durant l’hora que duri la classe.


L’objectiu del joc és quedar primer en la lliga a final de trimestre/curs.


Aquest joc està pensat per motivar els alumnes i per fer-los agafar gust a les matemàtiques, ja que tots sabem que és una de les assignatures que menys agrada els nens.


Més informació


Al ser un joc tan conegut podrem trobar moltes pàgines web amb versions digitalitzades del joc, una molt coneguda pels amants dels Sudokus és Sudoku.es
O també trobem la coneguda web de Minijuegos, amb una gran varietat de Sudoku’s per tots els gustos.


Esperem, d’aquesta manera, fer més atractiva la lògica matemàtica pels alumnes de les escoles, ja que considerem que aprendre jugant és una bona estratègia.


En definitiva, el Sudoku és un joc molt conegut i a la vegada pràctic, ja que pots jugar amb ell en diferents àmbits pel nombre de formes en què està creat, és a dir, que el trobem en paper, online i en màquines digitals, entre d’altres.


Elaborat per:
Cristina Martínez Álamo

martes, 24 de mayo de 2011

IDENTITAT DIGITAL

A continuació, podreu observar el Power Point que tracta el tema de la Identitat Digital. Cal dir que està penjat al Slideshare (aplicació web on es poden emmagatzemar presentacions de diapositives).
Espero que us agradi i que aprengueu coses noves!! J
Elaborat per:
Cristina Martínez Álamo

miércoles, 18 de mayo de 2011

STORYBOARD O GUIÓ IL·LUSTRAT


Un guió il·lustrat o storyboard és la representació il·lustrada d'una pel·lícula abans de la seva realització. És un document tècinc format per un conjunt de vinyetes o d'il·lustracions mostrades en seqüència amb l'objectiu de servir de guia per entendre una història, previsualitzar una animació o seguir l'estructura d'una pel·lícula en la reproducció, acompanyades generalment del text dels diàlegs o de la veu en off i d'altres anotacions tècniques relatives als efectes sonors o visuals.

Podem trobar storyboards en color o en blanc i negre, plens de detalls o simplement traços que esbossen una idea de figures. És comuna la utilització del storyboard en animacions, ja sigui tradicionals o per ordinadors.

A continuació podreu observar un exemple senzill de guió il·lustrat o storyboard:

Elaborat per:
Cristina Martínez Álamo

EL PAS DE LES ESTACIONS

          El vídeo que veureu a continuació es titula: El pas de les estacions. Està elaborat amb el programa Movie Maker i té una durada de quasi dos minuts. Cal dir que les fotografies estan extretes de Google (cercador) i Flickr (servei de publicació d’imatges) i la música utilitzada és de Antonio Vivaldi, anomenada: Les quatre estacions.


Elaborat per:
Laura Jiménez Valero
Cristina Martínez Álamo

viernes, 6 de mayo de 2011

LA HISTÒRIA DEL MITJÓ

            El vídeo que veureu a continuació es titula: La història del mitjó. Està elaborat amb el programa Movie Maker i té una durada d’uns dos minuts aproximadament. Cal dir que les fotografies estan extretes de Google (cercador) i Flickr (servei de publicació d’imatges) i la música utilitzada és de Mika, anomenada: Lollipop.

       

Elaborat per:
Cristina Martínez Álamo

miércoles, 27 de abril de 2011

PROJECTE EDUCAT 1x1

             Aquest projecte anomenat projecte educat 1x1 l’ha dut a terme la Generalitat de Catalunya (Departament d’Educació) i està en funcionament des del 2010 a un cert nombre d’aules per tal de veure si l’iniciativa funciona.
              El projecte dóna noves dotacions a les aules (pissarres digitals, més connectivitat wifi...), un ordinador portàtil per a cada alumne i compren el desplegament exploratori dels llibres digitals. L’objectiu d’aquest pla o idea és innovar en l’ensenyament i millorar els processos i els resultats de l’aprenentatge.
              En general, els nens que utilitzen el projecte diuen que les classes se’ls fa més divertides i que manegen millor els portàtils que no pas els llibres. A més, abans només feien pràctiques amb l’ordinador una vegada a la setmana a l’aula d’informàtica i, ara, cada dia a l’escola i a casa. També pensen que l’aprenentatge és molt més ràpid, fàcil i pràctic amb aquest mètode.  
              Segons els professors, els nens cuiden més els seus ordinadors que no pas els seus llibres, per tant, això també ha significat un gran canvi en el comportament dels estudiants.
              Cal dir que perquè es dugui a terme correctament aquest projecte és molt important l’utilització de WIFI, és a dir, una tecnologia de la comunicació inalàmbrica mitjançant ones, que és la més utilitzada avui dia.
              Tots, tant professors com alumnes, s’han hagut d’adaptar al projecte. Ara, els docents han de treballar més en equip per tal que aquells que sàpiguen més d’informàtica ajudin els que no en saben tant. A més, una part de la formació de professors consisteix a intercanviar experiències amb mestres d’altres centres.
              Centrant-nos en els estudiants, és important dir que tenen un blog on poden penjar els seus treballs. També fan servir el llibre digital (on la informació es troba més fàcilment i on hi ha animacions, vídeos i activitats que fan més amena la classe) i el Moodle (pàgina web del centre creada pel professorat en la qual els nens pengen els seus treballs i deures i el professors pengen notícies, notes i informacions). D’aquesta manera, es pot veure que es produeix una gran interacció i col·laboració entre mestres i alumnes.
              És rellevant aclarir que el professor ja no està davant la classe fent la seva matèria, sinó que ara passeja per l’aula mentre fa la seva explicació. A més, s’ha de preparar més les classes perquè són més innovadores i creatives. Per tant, es pot dir que també ha canviat la manera d’organitzar la classe.  El perfil d’un bon docent és aquella persona que té una ment oberta, que és innovadora i que està ben informada.
              Quina metodologia es segueix ara a classe? Doncs, quan els alumnes hi arriben, el professor els diu que engeguin l’ordinador, entrin al llibre digital i busquin el tema que estan fent; després els demana que baixin les pantalles per tal que no es distreguin i els fa mirar a la pissarra digital; i ,en acabar l’explicació pertinent, els nens fan els exercicis que el mestre els mana. Per tant, també s’ha produït un canvi de metodologia a l’aula.
              És evident que les aules d’informàtica (en aquelles escoles on hi ha implantat el projecte) aniran disminuint, ja que ara cada nen disposa del seu ordinador propi.
              Aquest projecte també pot rebre algunes crítiques, ja que quan hi ha problemes de connexió a Internet no es pot duu a terme la classe programada i preparada pel professor. A més, un altre fet que és fonamental per l’èxit del projecte és la bona formació i preparació del professorat vers les noves tecnologies; i hem de ser conscients que molts mestres no ho estan, de preparats.
              Nosaltres creiem que la implantació d’aquest nou mètode pot ajudar a disminuir el fracàs escolar existent actualment, ja que amb aquest projecte les classes són més amenes i divertides i això pot motivar els alumnes a anar a classe, prendre’s més seriosament l’estudi i tenir ganes d’anar a escola. De moment, els resultats estan sent positius.
Cal dir que gran part d’aquest escrit està basat en la informació extreta del vídeo proposat a classe (reportatge sobre el projecte EDUCAT 1x1.
   
Elaborat per:
Cristina Martínez Álamo 

domingo, 24 de abril de 2011

COM FER UNA CERCA INTEL·LIGENT A INTERNET

Com ja sabem, l’Internet és una eina molt important en el nostre dia a dia, ja que amb aquesta és possible accedir de manera directa a molta informació en forma de textos, fotografies, sons i vídeos d’arreu del món. Tot i així, a Internet, la informació no es troba organitzada, sinó que s’emmagatzema de forma desordenada i establerta en diverses parts del món. Per tant, apareix en nosaltres la preocupació de com trobar-la.

Per aquesta raó, vam decidir crear una wiki en la qual expliquem diversos consells que ens poden ser de gran utilitat per a fer una bona cerca a Internet. 

Els creadors d'aquesta web som: la Marina Miguel, el Toni Lorente i la Cristina Martínez. El seu link és: https://sites.google.com/site/cristomawiki/

 

viernes, 22 de abril de 2011

ANÀLISI D'UNA IMATGE


Amb aquesta imatge, com podem observar, es vol anunciar i patrocinar les galetes Marie Lu. Aquestes galetes contenen més del 60% de cereals i també blat. Pel que fa referència als aspectes semàntics del llenguatge visual, cal tenir en compte que en aquesta imatge hi apareix una figura retòrica: la metonímia. Es produeix aquesta metonímia, perquè existeix molta relació entre els cereals i blat recollits del camp (que apareixen a la part inferior de la imatge) i les galetes. El que hem d’interpretar d’aquesta foto és que les galetes són tan bones i fetes amb ingredients tan naturals que només de sortir del camp ja surten així de maques.
Centrant-nos en la seva forma més superficial (aspectes morfològics i sintàctics), podem veure que té un bon enquadrament (forma en la qual s’ordenen els objectes vistos, dins del que efectivament queda en un quadre). A l’hora de compondre el quadre s’ha tingut present el centre d’interès (les galetes) i  el fons que envolta i dóna sentit a aquest centre d’interès (el camp). Pel que fa referència al tipus de pla, es pot dir que s’utilitza un Pla General Descriptiu, ja que situa l’element principal en el seu entorn i adquireix importància el context. També té característiques de Pla Narratiu, ja que mostra perfectament l’acció i aquells elements que tenen rellevància en la història que s’explica.
Si parlem sobre la composició de la imatge cal dir que té més pes la part dreta, ja que és on hi apareix l’element que s’anuncia. També, hi predominen les línies horitzontals (que suggereixen estabilitat, tranquil·litat i calma) encara que s’originen petites línies verticals produïdes per les galetes i els cereals i blat del camp. A més, és important dir que la imatge es composa d’una part d’aire i que es manifesta asimetria, que dota a la imatge de més dinamisme.
Com es pot observar, l’angle de visió des del qual s’ha enregistrat el pla és l’angle mig, ja que no es mostra la imatge des d’un punt de vista inferior ni des de dalt. A més, es produeix el que es coneix amb el nom de profunditat de camp (distància per davant i per darrera del centre d’interès que apareix nítida), ja que es veu clarament el cel i el camp que envolta a les galetes i al tractor. També podem veure que aquesta imatge rep una il·luminació natural i suau, ja que no es produeixen contrastos ni ombres.
Predominen més els colors freds a la part superior de la foto (que transmeten pau, frescor i relaxament) i colors més càlids a la part inferior (que transmeten vitalitat i benestar).
En definitiva, aquesta imatge és simple, però a la vegada original.

viernes, 11 de marzo de 2011

ESQUEMA WEB 2.0 I L'EDUCACIÓ

A continuació podeu veure l’esquema “Web 2.0 i l’educació” elaborat amb el software de creació de mapes conceptuals IHMC Cmaps Tools.

Elaborat per:
Cristina Martínez Álamo

miércoles, 23 de febrero de 2011

GESTIÓ DEL TEMPS I ORGANITZACIÓ: MOODLE (ANÀLISI)

Introducció
La paraula Moodle era al principi un acrònim de Module Object-Oriented Dynamic Learning Environment (Entorn Modular d’Aprenentatge Dinàmic Orientat a Objectes). És un terme anglosaxó.
L’hem perquè és un espai educatiu que s’utilitza diàriament a les escoles i universitats per realitzar activitats didàctiques, així com: qüestionaris, lliçons, tasques i xats, entre d’altres.
A més a més, els alumnes i professors estan en contacte gràcies a aquest espai i, d’aquesta manera, per exemple, és més fàcil preguntar-li al teu professor dubtes en el mateix dia i no esperar-te al dia següent. També, el mestre pot penjar el tema explicat a l’aula aquell dia, pels alumnes que no hagin pogut assistir a classe o per complementar el material docent.
Cal dir, que també hem escollit analitzar el Moodle perquè, com és una eina que nosaltres utilitzen a diari (com ja hem dit anteriorment), creiem que és necessari conèixer totes les seves aplicacions a fons.
Descripció funcionalitats, possibilitats i limitacions
Moodle és un programari de codi lliure que crea entorns virtuals d’ensenyament i aprenentatge. Actualment, té 75.000 usuaris registrats i està traduït a 75 llengües, inclòs el català.
La clau del seu èxit rau en la facilitat d'instal·lació, de configuració, creació de cursos i manteniment del lloc. Està construït sota una òptica de construcció del coneixement basat en el diàleg entre els participants, el constructivisme social. Per això és tan fàcil crear-hi fòrums.
Algunes de les seves característiques més destacables són les següents: només requereix l’existència d’una base de dades per instal·lar-lo, és senzill d’utilitzar i molt intuïtiu, es poden fer les classes 100% en línea, promou l’ensenyament basant-se en les relacions entre els usuaris, és segur i sòlid (els formularis es revisen), pots escollir el idioma desitjat entre els possibles i hi ha un espai reservat per tallers, fòrums, consultes i xats.
A part d’aquestes característiques generals que posseeix, Moodle també ofereix  característiques d’administració. Per exemple: administració general per un usuari gestor (definit durant la instal·lació) i el poder d’afegir nous mòduls d’activitats als ja instal·lats en l’espai.
El que han de fer els estudiants per utilitzar el Moodle és crear-se els seus propis comptes d’accés, ja que només necessiten un per a tot el servidor. També poden fer servir, a part, els seus propis correus per rebre informació important publicada per l’usuari administrador (missatges privats i notícies).
Els professors, que acostumen a ser els gestors, poden afegir una clau d’accés per als seus cursos, per tal d’impedir l’accés dels que no siguin els seus estudiants. Poden transmetre aquesta clau personalment o mitjançant el correu electrònic. Els professors poden donar la baixa als estudiants manualment si ho desitgen, encara que també existeix una forma automàtica de donar de baixa als estudiants que romanguin inactius durant un determinat període de temps (establert per l’administrador).
Com ja hem dit anteriorment uns del avantatges més rellevants d’aquest espai educatiu és la possibilitat que tenen els alumnes de participar activament en assumptes escolars i d’interactuar entre ells a través dels fòrums o xats.
Tot i així, algunes activitats poden ser una mica mecàniques, depenent molt del disseny instruccional.
En conclusió, el Moodle és un espai web fàcil, senzill i pràctic que facilita la relació entre professors i alumnes en l’àmbit acadèmic. Cal dir, que és rellevant el fet que estigui traduït en diferents i variades llengües.

Cristina Martínez Álamo

miércoles, 9 de febrero de 2011

LA WEB 2.0

El terme web 2.0 fa referència a aquelles aplicacions web que faciliten el compartir informació de forma interactiva. Dit d’una altra manera, és un conjunt de mètodes i tecnologies en les quals poden participar activament i interactuar les persones.
Actualment, les funcions d’Internet s’orienten a facilitar aquesta interacció entre els usuaris i a desenvolupar xarxes socials en les quals es puguin expressar i opinar, cercar i rebre informació d’interès, col·laborar i crear coneixements i compartir continguts.
Alguns exemples són els següents: blogs, wikis, youtube, twitter, flickr, googlereader i facebook, entre d’altres.
La web 2.0 fa front a les tradicionals pàgines web estàtiques (web 1.0) en les quals els seus visitants només poden llegir els continguts oferts per un altre autor o editor. En la web 2.0 tots els cibernautes poden elaborar continguts i compartir-los, opinar, classificar... Però, tot i així, això també pot provocar confusions, ja que es poden barrejar continguts científics (escrits per especialistes en un tema) i simples opinions  i falsedats.